i després d’assaig… …cap a urgències…
Si senyors, aquesta nit hem tingut visita a urgències…
Tot a començat en sortir d’assaig quan l’Anna a pillat la moto i al arrencar el senyor Jesús se li ha posat com a paquet i d’esquena i ella no ho ha notat.
L’Anna a accelerat i just a vist al Jesús que li ha dit… que fas? i en aquell moment el Jesús a saltat. Després de que tota la colla és quedés flipan, s’ha aixecat i semblava que tot estava be.
Un cop al Breton, lloc on anem a sopar sovint els divendres, al Jesús ha demanat gel per la mà i s’ha decidit obligar-lo anar a urgències.
Després de sopar, motxilla a l’esquena i comença l’aventura… trobar unes urgències on acceptis la seva mútua.
La primera opció anar a una petita clínica/mútua la qual estava amb la persiana abaixada i a la que hem picat al timbre però ningú ha obert.
Segona opció : Policlina Barcelona, ha passat exactament al mateix que en la primera parada.
Tercera opció: Clínica el Pilar. Un cop allí, el Jesús ha anat a recepció i com un nen de dos anys ha dit: m’he fet mal. I ens han enviat a planta baixa. Allí després de liar-la una estona i destorbar a una prova noia amb cara de: vomitaré en qualsevol moment, li han dit que allí no estava la mútua que li cobria ell i li han dit que havia d’anar cap a la Clínica Delfos, a Vallcarca.
Agafem trastos i cap a Vallcarca.
Quarta opció: Clínica Delfos. Arribats al que serà el nostre destí i cansats de la muntanyeta que hi ha per arribar aquells pobles, li han pres les dades ven aviat i hem pres posició a la sala d’espera.
Mentre, pel camí anàvem fent diverses bromes i apostes de com acabaria aquell canell.
Una bona i llarga estona mes tard i després de seguir especulant, parlar amb una dona que també estava esperant i l’intent de llegir un tros de harry Popotter, han cridat al Jesús. Els que estàvem a la sala d’esperar l’avorriment podia amb n nosaltres i cada cop estàvem mes cansats…
Finalment, el Jesús a sortit de la sala amb un braç enguixat i “cabastret” (cabestrillo). Resultat: Possible fisurament del “noseque” (un ós petit de la mà) dret.
Tornada cap a les terres gracienques amb una experiència més i un tros de peus menys del cansament.
Març 8th, 2008 at 2:50 pm
Moraleja:Sembla ser més fàcil i ràpit passar l’ITV de la moto o el cotxe que atendre i fer les primeres cures a un esser humà.Fa uns anys no era així,però semblem una societat on el factor humà passa a un tercer lloc per darrera de les regles de joc i de les inversions /màquines.S’ hauria de tornar a meditar sobre els drets de les dones i dels homes.Dessitjo una ràpida i total curació.Martí Català.
Març 9th, 2008 at 9:56 pm
possible fractura de l’escafoide de la mà dreta…
si és que vaya tela…
xD
que vagi bé petons!
Març 9th, 2008 at 10:20 pm
tingueu comta!!
salut i que vagi be!