Tulineta

Pujo a l’autònoma i em sento a un dels molts llocs lliures que hi a en aquell vago.  Poc després hi puja una altre noia i un home gran, tot i que, com ja he dit, el vago era practicament vuit, la noia li diu al home gran si vol seure, potser per cortesia tot ii haver-hi lloc lliure.
A la meva esquerra hi ha una noia amb el mp3 amb la música a tot drap, sembla que no acaba de trobar la gràcia a portar la música amb casc. En el moment que la truquen contesta en veu alçada, sembla que la música l’està deixant sorda, cosa que la fa cridar.
Sóm a Vaidoreix i una colla de nois i noies “quinzeanyeros” pugen, pensant que estan sols en el vago, a la següent parada uns quants d’ells baixen mentre un dels que es queda en el trajecte treu el cap per la porta i no deixa que es tanquin, el tren fa el segon intent de tencar les portes i segueix el recorregut.
Al seien de davant, una dona amb cara de poques amistats,  intenta fer un sudoku mentre remuga per que un senyor que no toca vores casi li cau a sobre. Poc després un home esbogerrat remou cel i terra, i busca en els llocs més impensats del ferrocarril tots els diaris possibles i arreplega fins el més minúscul fulls informatiu, deu voler ser un home actualitzat, es llavors quan home amb un acordio entre al tren amb l’intenció de treure algun diner per anar pasant el dia a dia, aixó si, sempre amb unes bones paraules que ens fan veure que la pobresa no dona la malaeducació, en aquest moment la dona del sudoku fa que no amb el cap i torna a remuga, entre les seves dents surten expressions en contra el pobre home de l’acordiò, sembla que els seus acords la molesten.
Amb aquest moviment ja som a Gràcia i em toca baixar, la dona dels sudokos s’ha donat per vençuda i a mirat les solucions a les últime pàgines del bloc, els nois cridaners ens han deixat a Muntaner, aixó si, amb crits a l’hora d’acomiadar-se a la mateixa andana. El home dels diaris ja ha baixat fa estona, suposo que s’ha segut a l’estació a informar-se. I la noia segueix allí amb la seva música.

I es que realment, cap persona hi és del tot per molt que ho vulgui aparentar…

This entry was posted on Dijous, Febrer 5th, 2009 at 10:06 pm and is filed under altres. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.