Tulineta

Per què la vida dona moltes voltes, i voltes i voltes, i m’he adonat que per moltes voltes que doni fa onze anys que sempre acabo al mateix lloc:

Castellers de la Vila de Gràcia.

(more…)

“em va donar un petó al braç, fort,  d’aquells de perdó, i ho sento, i t’estimo però no puc i en el fons saps que ets important i tendresa i amor d’amistat i simplement adéu”

Le trobat en el fotolog de la Berta de Castellers de Barcelona.. però re millor diu el que ha passat.. és totalment clavat..

sensacions i sentiments…

Feliç

Por

Ràbia

Alegria

Estimació

Odi

Necessitat

Plaer

Viure

Feliç

En resum… confusió…

Avui he posat el punt i final…

Senyors deixo el teatre en el CMIG ( centre moral institutriu de Gràcia)…
Avui he rebentat del tot…

Resulta nois, que quan fas teatre que no arriba ni a “amateur”, per fer-lo has de secrificar la teva vida, deixar-ho tot, i tranquils, que si teniu problemes personals, dos pedres que tu importes molt, però que molt menys que una obra de teatre…

Si senyores i senyors, avui he arribat a teatre, des de principi de temporada em vaig decidir posar-li ganes, venir a tots els assajos i esforçar-me en les obras, resulta que he arribat i han repertit els papers, i jo no en tenia pas.

Les molt honorables senyores directores, han decidit que la meva vida importa poc, i com l’any pasat per ami no va ser un bon any i això va afectar tambè a teatre, aquest any, com si d’una nena de 4 anys que calla i otorga es tractes, em castigaven, i el que faria ara és apuntar als meus companys, que ells, si us plau, han estat al 100% ( cosa en al que estic en contra.. però no renagare per no fer mes merder), apuntaria els meus companys i feria els “coros” de la pròxima obra…

Han estat els 5 segons els que he aguantat aquella pantomima.. i he decidit marxar, la directora, que ara si em volia escoltar, ma dit que ho entengués i que si havia tingut problemes personals, ho hagués explicat… com si d’unes amigues de confiança es tractes…

Després de molt dir, però poc aclarir he marxat, deixant això si, els guions de les dos obres ( una que fem dintre de 23 dies i l’altra la de final de curs) a la sala… la de dintre de 23 dies… dos pedres….

Això cal afegir que no em porto b amb gran part de la gent del grup, tampoc mi porto malament.. però no mi faig..

I aixó és el que més puc destacar…

I ara ja tinc el temps que necessitava per descansar i preparar-me per divendres.. i sobretot.. el temps per anar a les trobades de castellers universitaries i poder cadar-me de festa… i no haver de pensar.. a les 8 he de baixar per que he de sopar i a les 10 tinc teatre..

en fi.. ja tinc la primera parada: FESTA MAJOR AUTONOMA

Punt i final al Teatre CMIG, aixó si, a l’esplai i seguirè tranquils….

L’any pasat van aconseguir que el teatre per mi fos borros, que perdés les ganes junt amb tots els problemes personals..

Ara que tenia les ganes, ho deixo… però tranquils.. que al juny proves d’escenografia i estarè en el mundillu!

Aquests dies és en el que afirmu que com castells no hi ha re.. si faltes algun dia no has de donar la teva explicació, simplement has faltat…

Molts petons!

Dia 24 de Setembre 2007… Actuació a les Festes Majors de Barcelona….

Dia 24 de Setmebre 2007… Primer 4 de 8 de la temporada!

dia 24 de Setembre 2007… un dia per recordar!

Necessitava descargar l’adrenalina del cos… reviure altre cop les emocions d’un primer 4 de 8 de la temporada, com a l’actuació a Sants del 2005…

Em passat un temps dificil, però ara Gràcia torna a la càrrega, amb les piles possades, i ara a fer un final de temporada màgic…. perque ens ho mereixem…

El castell pujava, jo de terçera lateral, s’escolta que es crida l’entrada d’aixecador i molt seguidament l’aleta! els nervis els tinc a flor de pell, començo a fer els meus “va una mica més” tan habituals en les torres de 7 o els 4 de 8… en un tanca i obrir d’ulls sóc al mig de la plaça Sant Jaume, envoltada de la meva GRAN colla, saltant i cridant i com no… plorant

Crec que no calen mes paraules per discrure aquestes emocions!

Gracies per ser com sou, pel 4, pel dinar, per lactuació alternativa, per la festa al local! Gracies per ser LA MEVA COLLA!

VISCA ELS CASTELLERS DE LA VILA DE GRÀCIA!

Vídeos de l’actuació: ( agafats del youtube/editats per Terços TV)

5 de 7:

4 de 8:

4 de 7 agulla:

Vano de 5:

Perque no vull creixer…

Perque vull tirar enrera…

Se petita i quedar-se sempre petita. Sense preocupacions, Sense menajades d’Olla.

Que els pares et mimin, i que anar a l’escola encara et faci un xic d’il·lusió.

Pasa el dia a dia, anar fent sense busca un perque a les coses, anar vaien el món que va fent i tu fer amb el mon. Sense preocupar-te del que vindrà demà.

No pensar en el que pasarà o deixarà de pasar, deixant de rebucar en les coses. deixant de preguntar-te si arribarà un dia millor, per que el teu dia, quan ets petit ja és el millor.

Que et mimin, que siguis la petita mona que alegra la família i que tot el que fas estigui bé.

Vull ser com Peter Pan, sols vull ser com Peter Pan i desapareixer d’aquest cos que s’està fent gran, que busca el perk de les coses, que no fa i no li surt re b, vull viure el moment i no buscar un demà a les cose, vull ser feliç i deixar les menjades de tarro precupant-me del que pasará.

Vull ser nena petita altre cop i deixar aquest moment de confusió… Vull ser com Peter Pan .

Vull desapareixerdel dia d’avui.

Potser perque estic d’estudi a mes d’Agost, potser perque porto uns dies extranys…. tinc com un vuit…

Temps de menjar-me el tarro mentres “estudio”…

Temps de suspirs. Necessito castells, necessito la gent que hi ha a la colla, i a gent que hi ha a altre colles… necessito.. una gran abaçada.. i no se que més necessito.

Des d’aquí ús exposo una qüestió:

Molló o Maó?

Coses a favor per anar a Maó:

No he estat mai, no he fet cap sortida Fora amb falcons.. Necessito unes vacances… necessito platja, piscina… bona vida

Coses a favor per anar Molló:

Diversió, amics, nit anterior Ogassa, bona gent, Alcohol, castells, coneixer gent de Castellers de Badalona.

Coses en contra de Maó:

No em faig masa amb la gent de Falcons.. tot i que vindrà l’Anna de Barcelona. No anar a Molló.

Coses en contra de Molló:

l’any pasat ja vaig ser-hi, potser aquest any no és = de divertit. No anar a Maó.

En fi.. que faig :S… … noooooooo seee que ferrrr……

Petons!

Per que no m’han amago.

He mirat els escrits que he fet ara per ara al bloc, i m’he adonat que en cap parlo de tu, d’ell.

Potser per por a que el meu germà altre cop faci de xafarder, o que la gent se’n enfoti quan saben que et dic Nyu. Potser per que internet no és el millor lloc per expresar sentiments, emocions arrelades cap a una persona, que ella, sols ella i tu sabeu perfectement el que sentiu, i com esteu en aquell moment.

Per això dic que m’és igual expresar el que sento, però ara ho necessitu, ara et necessitu. I no, no em fa por perqué és una cosa verdadera, i ara per ara s’em enrefot el que digui, pensi i murmuri la gent.

Perqué fa un any i mesos que va començar la nostra història, una història amb molts entrebancs, amb moment dolents, si, això no és pot negar, amb moment que m’han fet molt mal i en els que m’ha fet plorar. Però, tothom comet herrors, tothom ha de caure quaranta cops al mateix pou del mig del bosc per adonar-se de que dos passes més enllà pot pasar-hi tranquilament.

I jo, em quedo amb els moment divertits, simpàtics, emocionants, brillans. Amb les abraçades, els moment de confiança, els mil petons, les bromes… Perqué ets únic, i tot i el tópic de que la gent no canvia, tu has canviat. I es que tu saps que hi ha coses que sols t’he explicat a tu, i amb aixó em demostras que m’estimes, amb aixó i molt més.

Gent, no és bo amagar els sentiments, no és bo quedar-so dins, i anar amb por cagar-la– ja se sap que—i si t’equiboques, torna, torna, torna a començar

Simplement, avui unes paraules per ell. I alguna foto d’aquest qua m’agraden. La de més amunt és d’avui en un pilar a l’actuació de Blanes. L’altre te un any i mig o més ( concretamen sant Jordi a Vilanova el 2006) en el bateig que li van fer després de l’actuació per haver fet el pilar de 5 de segon.

Per que t’estimo, t’estimo molt, i no, no m’han amago… ara… t’ampoc faré allò tan cutre de Marc&Marta xD …

Perk tu ets el meu porquet, el meu porquet preferit.

La última Imatge, és d’un cartell que hem vist a mataró avui, El Celler d’en Marc i que ens ha fet molta Gràcia, ja que el celler. ( www.elceller.org ) és el seu espai web i on tinc jo el meu bloc .

Deixo també una cançó de la pegatina que m’encanta i que expressa molta cosa :p.. podriem dir que és un xik la ” nostra cançó”